El Progrés a Teràpia no és Lineal (i això està bé)

Una de les idees més freqüents i que poden ser més frustrants durant el procés de
teràpia, és la creença que els avenços terapèutics aniran arribant de forma lineal i
progressiva.

La idea que el progrés al nostre benestar psicològic i emocional, seria
una mena d'escala per la qual anem pujant a poc a poc, esglaó a esglaó.
Aquesta perspectiva pot arribar a jugar-nos una mala passada, ja que el progrés terapèutic
no és una cosa lineal.

Com tot en aquesta vida, aquest procés està ple de pujades i baixades i
de períodes de floriment i d'estancament. Fins i tot de vegades toca fer un pas enrere
per després poder donar-ne dos cap endavant.

Si ho pensem un moment, aquest patró no aplica només al procés terapèutic, la
naturalesa i la vida mateixa no són lineals. El creixement de les plantes és intermitent i discontinu, hi ha moments per arrelar i moments per florir. Les estacions es van succeint de manera pausada i progressiva, a
vegades d'un dia a l'altre el clima pot canviar més que una setmana a l'altra.

De vegades a la primavera torna el fred d'hivern, ia la tardor tenim dies que semblarien trets de
ple mes de juliol. La naturalesa és discontínua, intermitent i abrupta. No és lineal, i
nosaltres com a part d'ella tampoc no ho som.

A teràpia moltes vegades apareixeran moments d'avenços i millora evident, però
també de dubte i estancament. Potser fins i tot de vegades apareixen moments de
retrocés, i sentim que novament hem d'enfrontar una cosa que ja semblava superada.

Això en cap cas significa que no estiguis avançant, aquesta lògica és part del procés de
avenç en teràpia i és símptoma que estem treballant adequadament. Aquests petits
bloquejos de vegades vénen a ensenyar-nos que hi ha alguna habilitat que necessitem reforçar,
fent-nos revisar des d'un altre angle aprenentatges que aparentment ja teníem
suficientment interioritzats.

En aquests moments és clau tenir presents algunes idees per no perdre la perspectiva. El
avenç no sempre està en com ens sentim, sinó en com responem a allò que
sentim.

No només avancem en eliminar patrons i comportaments que ens
perjudiquen, el mer reconeixement d'aquests patrons ja és un avenç en si mateix. Demanar
ajuda en situacions que abans ens portaven a tancar-nos en nosaltres mateixos, o tolerar el
malestar emocional en lloc de tractar d'eliminar-lo amb comportaments que a la llarga
sabem que ens acabaran perjudicant més.

Tot això també és avançar, encara que no sigui un avenç constant i en línia recta.

La vida té alts i baixos, corbes, avenços i retrocessos, calmes i tempestes; i com no podia
ser duna altra manera, el camí cap al benestar també.