
Teràpia breu: Què és?
1 de desembre de 2023
Diferències entre timidesa i ansietat social
23 de setembre de 2024El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és una forma particular de percebre i processar la informació que condiciona la manera com una persona pot respondre a certs estímuls ambientals, i que sovint acaba sent deficient, ineficient o disfuncional.
Per ajudar a visualitzar com processen la informació aquestes persones, en posarem un exemple.
Imagina que has de transportar un paquet de Madrid a Barcelona amb cotxe, un sistema de processament eficient el que faria és planificar en un mapa el recorregut més ràpid i que comporti la menor despesa.
Tot i això, algú amb TDAH acabaria arribant a Barcelona però ho faria de forma més ineficient, ja que probablement trigaria més a trobar una ruta sobre el mapa i escolliria un recorregut més llarg i amb més despesa.
Les persones amb TDAH tenen preservada la seva capacitat d'aprenentatge, les seves funcions cognitives i emocionals, la diferència és que en fan un ús menys eficient.
Per aquest motiu, no cal aproximar-se al TDAH des d'una perspectiva «curativa», sinó amb l'objectiu que el/la nen/a, adolescent o adult/a aprenguin a ser-ne conscients, a conviure ia controlar la seva forma de processar la informació, minimitzant-ne les limitacions i maximitzant-ne els punts forts.
Simptomatologia del TDAH a nivell comportamental, cognitiu i emocional
Avui dia hi ha un cert consens a acceptar que el TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament en el qual predominen els símptomes d'inatenció i/o hiperactivitat i impulsivitat (subtipus: inatent, hiperactiu o combinat).
Aquests símptomes, que solen aparèixer abans dels 12 anys, afecten tant l'àrea comportamental com la cognitiva i emocional. A nivell comportamental, se solen observar problemes de comportament, impulsivitat social i manca dhabilitats dinteracció social.
A nivell cognitiu, destaca el baix rendiment a la memòria de treball, a la velocitat de processament i en tasques que requereixin mantenir l'atenció durant un període de temps. Així com també solen mostrar dificultats per planificar, organitzar i realitzar accions adreçades a un objectiu (on cal gestionar el temps, autocontrolar-se i motivar-se).
Finalment, a nivell emocional no és estrany trobar problemes a la regulació emocional.
La inatenció, impulsivitat i sobreactivitat motora són naturals en la infància, tots els/les nens/es exhibeixen nivells més grans que altres nens/es més grans.
La diferència al TDAH és que aquests nivells «anormalment» elevats d'inatenció i hiperactivitat/impulsivitat van associats a un deteriorament significatiu de la vida familiar, social o escolar del nen/a.
Alguns autors han parlat d'un nou subtipus de TDAH, el Temps Cognitiu Lent (sluggish cognitive tempo). Aquesta proposta de nou subtipus de TDAH compartiria part de l'alteració atencional del subtipus inatent, però a més inclouria una lentitud motora i cognitiva. Aquest nou subtipus ha estat àmpliament investigat en els darrers anys però encara no s'ha inclòs de manera oficial dins de la categoria diagnòstica del TDAH (ni al DSM-5 ni a la CIE-11).
Controvèrsia en el diagnòstic del TDAH
A dia d'avui encara hi ha certa controvèrsia pel que fa al diagnòstic del TDAH.
Això és degut en part al fet que és l'únic trastorn psicopatològic infantil en què s'accepta, en major o menor mesura, que el tractament sigui farmacològic i el seu diagnòstic és «exclusivament clínic».
Per tant, la detecció del TDAH pot ser extremadament variable i de fiabilitat discutible. Això fa que l'augment del diagnòstic en els darrers anys pugui ser atribuït a factors positius (major sensibilització social i professional) però també a negatius (laxitud, manca de rigor diagnòstic i pressió de famílies per tenir accés a ajudes en obtenir el diagnòstic).
L'avaluació del TDAH hauria de ser multimètode, és a dir, utilitzant diferents instruments d'avaluació (entrevistes, qüestionaris, registres d'observació…) que explorin la psicopatologia general, els criteris diagnòstics, els símptomes i les conductes TDAH, el funcionament cognitiu i neuropsicològic, i el grau d'afectació dels símptomes. A més, l'avaluació també ha de ser multifont (avaluat per pares, mestres i el/la nen/a si cal), comòrbida i diferencial (avaluant i discriminant la presència d'altres trastorns que també podrien explicar la simptomatologia).
Tractament farmacològic NO està recomanat per a nens/es amb TDAH
Pel que fa al tractament, cal especificar que el tractament farmacològic NO està recomanat per a nens/es amb TDAH en edat preescolar i tampoc és la primera opció per als/les nens/es en edat escolar.
Únicament s'ha de considerar el tractament farmacològic quan el/la nen/a presenti símptomes greus i un gran deteriorament en diversos aspectes de la seva vida, o quan no hi hagi una altra opció terapèutica.
En el cas del TDAH del subtipus combinat moderat o greu, el tractament hauria d'incloure una acció multidisciplinària i multimodal, que prevegi el tractament farmacològic (per millorar la capacitat atencional, la impulsivitat i el control motor), l'entrenament de pares i educadors en el maneig de conductes problema, l'adaptació curricular i el suport extraescolar per millorar els problemes
Per a la resta de casos, el tractament que ha demostrat ser més eficaç i de primera elecció és l'entrenament conductual per a pares, educadors i/o companys, així com l'entrenament en habilitats organitzatives.